Yes we can. I finalment sí. No les tenia totes, jo, però, la nit de les eleccions. Però es veu que sí, es veu que els nord-americans també saben veure quan cal canviar les coses, o almenys intentar-ho. Si bé és cert que les eleccions eren a l’altra punta del món, la sensació de nervis i la sensació de guanyar o perdre eren presents a casa meva i segurament a moltes cases catalanes.
Evidentment, però, la nit va ser més aviat avorridota, ja que els resultats no arribaven a una hora que l’audiència mediterrània pogués escoltar i veure sense trencar els seus horaris habituals. Jo vaig estar-me a la televisió més estona del normal, això sí, fins a quedar adormida al sofà. La televisió catalana, TV3, feia un especial eleccions EUA que durava tota la matinada. Em va divertir veure i descobrir la ruta 66, terme que a més de ser la carretera mare dels Estats Units donava nom al programa. La Route 66 va ser el principal itinerari dels immigrants que anaven a l’oest i va sostenir l’economia de les zones per on passava la carretera. És una de les rutes federals originals, establerta l’any 1926.
L’endemà vaig llevar-me a tres quarts de 7 del matí, vaig engegar la televisió. A TV· anuncis. Vaig posar TVE i el primer que va sortir-me va ser la imatge d’una dona bastant desconsolada dient que no podia ser el què havia passat. I les meves ganes de saber qui redimonis era el guanyador em sembla que es van multiplicar per tres. I sí, finalment van mostrar les imatges de Barack Obama mentre una veu en off explicava a l’audiència espanyola qui seria el proper president dels Estats Units. Sí! Vaig dir-me. I em sembla que el meu cos també va multiplicar per tres les dosis d’alleujament. Després de l’auge de la notícia, però, van arribar-me les dosis de “ara he de tocar de peus a terra”. Quins seran els canvis que tothom espera? Obama podrà fer front a moltes de les mancances del país? Repercutirà la seva feina en la nostra vida mediterrània? Caldrà esperar. Una cosa està clara, però, Obama està fent història. Que un president d’EUA no sigui blanc era inèdit fins aquesta setmana.
En arribar a classe vam comentar el resultat amb una amiga que fa el seminari d’actualitat. I ella va explicar-me que havia sentit a la SER un periodista fent una reflexió bo i dient que el que ha passat als Estats Units seria impensable que passés a Europa. I és veritat. Algú s’imagina que el president del Govern espanyol fos un immigrant marroquí? Algerià? Peruà? Obama, almenys, servirà per fer adonar als qui tenen tants prejudicis que no cal tenir la pell blanca per ser una persona vàlida per arribar a llocs de treball de molta responsabilitat. I viceversa. Algú encara pot creure que Bush, i tota la seva blancor, ha estat una persona vàlida per ocupar el càrrec que ha ocupat?
Obama, a hores d’ara, sabem que ha guanyat per una clara majoria. S’ha endut 364 delegats electorals dels 538 possibles, quan per guanyar només n’hi calien 270. El seu rival, McCain, n’ha aconseguit 163. El candidat demòcrata ha aconseguit guanyar en estats claus com Ohio, Pensilvània, Florida i Califòrnia.
A la Vanguardia digital apareixen les declaracions que ha fet John McCain reconeixent la victòria del candidat demòcrata: “Obama ha estat una font d’inspiració per molts ciutadans d’aquest país”. Reflecteix, Obama, el somni americà? Moltes expectatives de persones humils es recolzen en la seva persona i, com hem pogut comprovar, li han donat el seu vot. A partir d’ara, les dosis de YES WE CAN són d’ell i del seu equip. Caldrà veure en què es transformen.
Evidentment, però, la nit va ser més aviat avorridota, ja que els resultats no arribaven a una hora que l’audiència mediterrània pogués escoltar i veure sense trencar els seus horaris habituals. Jo vaig estar-me a la televisió més estona del normal, això sí, fins a quedar adormida al sofà. La televisió catalana, TV3, feia un especial eleccions EUA que durava tota la matinada. Em va divertir veure i descobrir la ruta 66, terme que a més de ser la carretera mare dels Estats Units donava nom al programa. La Route 66 va ser el principal itinerari dels immigrants que anaven a l’oest i va sostenir l’economia de les zones per on passava la carretera. És una de les rutes federals originals, establerta l’any 1926.
L’endemà vaig llevar-me a tres quarts de 7 del matí, vaig engegar la televisió. A TV· anuncis. Vaig posar TVE i el primer que va sortir-me va ser la imatge d’una dona bastant desconsolada dient que no podia ser el què havia passat. I les meves ganes de saber qui redimonis era el guanyador em sembla que es van multiplicar per tres. I sí, finalment van mostrar les imatges de Barack Obama mentre una veu en off explicava a l’audiència espanyola qui seria el proper president dels Estats Units. Sí! Vaig dir-me. I em sembla que el meu cos també va multiplicar per tres les dosis d’alleujament. Després de l’auge de la notícia, però, van arribar-me les dosis de “ara he de tocar de peus a terra”. Quins seran els canvis que tothom espera? Obama podrà fer front a moltes de les mancances del país? Repercutirà la seva feina en la nostra vida mediterrània? Caldrà esperar. Una cosa està clara, però, Obama està fent història. Que un president d’EUA no sigui blanc era inèdit fins aquesta setmana.
En arribar a classe vam comentar el resultat amb una amiga que fa el seminari d’actualitat. I ella va explicar-me que havia sentit a la SER un periodista fent una reflexió bo i dient que el que ha passat als Estats Units seria impensable que passés a Europa. I és veritat. Algú s’imagina que el president del Govern espanyol fos un immigrant marroquí? Algerià? Peruà? Obama, almenys, servirà per fer adonar als qui tenen tants prejudicis que no cal tenir la pell blanca per ser una persona vàlida per arribar a llocs de treball de molta responsabilitat. I viceversa. Algú encara pot creure que Bush, i tota la seva blancor, ha estat una persona vàlida per ocupar el càrrec que ha ocupat?
Obama, a hores d’ara, sabem que ha guanyat per una clara majoria. S’ha endut 364 delegats electorals dels 538 possibles, quan per guanyar només n’hi calien 270. El seu rival, McCain, n’ha aconseguit 163. El candidat demòcrata ha aconseguit guanyar en estats claus com Ohio, Pensilvània, Florida i Califòrnia.
A la Vanguardia digital apareixen les declaracions que ha fet John McCain reconeixent la victòria del candidat demòcrata: “Obama ha estat una font d’inspiració per molts ciutadans d’aquest país”. Reflecteix, Obama, el somni americà? Moltes expectatives de persones humils es recolzen en la seva persona i, com hem pogut comprovar, li han donat el seu vot. A partir d’ara, les dosis de YES WE CAN són d’ell i del seu equip. Caldrà veure en què es transformen.
Mostro un enllaç on es pot veure el mapa d'Estats en funció dels vots: http://www.lavanguardia.es/afondo/eleccionesusa/index.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario