Violència als EUA

Les armes de foc

La possessió d'armes als Estats Units està contemplada com un dret en la Constitució del país. I és que amb paraules directes el segon mandat, escrit l'any 1787, fa més de dos cents anys, afirma: "Una milícia ben regulada, en cas de ser necessària per mantenir la seguretat d'un estat lliure, el dret de la gent a tenir i portar armes, no ha de ser infringit".

Qui no recorda, llavors, els assassinats a escoles, instituts o universitats en mans de joves que moltes vegades ni tan sols tenen la majoria d'edat?

Fa cosa de dos mesos, a un institut d'una població propera a la meva, un pare fora de sí entrava a l'institut del seu fill, amb el jove al seu costat, i agredia sense pietat amb un martell a un jove marroquí. Un fet aïllat, és cert, provinent d'una família amb creences neonazis, però què hagués passat si aquest pare, en comptes de tenir un martell, hagués tingut una arma de foc a les mans? Hauria passat allò que sentim tantes i tantes vegades per la televisió o la ràdio, allò que llegim tantes i tantes vegades als diaris, allò que passa tantes i tantes vegades als Estats Units. Un jove hauria mort per una arma de foc a un institut en horari escolar i mentre era a la seva classe.

- La llei de Control d'Armes de 1968 estableix les seves normes de fabricació, importació i comerç i requereix l'obtenció d'un permís de l'Oficina pel Control d'Alcohol, Tabac, Armes de Foc i Explosius (ATF, les seves sigles en anglès).

- Cada estat té normes diferents per a l'obtenció d'una arma, però en general l'ATF únicament estableix que la persona que la demani tingui com a mínim 18 anys (per rifles i armes llargues, típiques de caça) o 21 anys (per armes de mà), que no se'ls hagi prohibit expressament la tinença d'armes i que no s'hagin falsificat deliberadament els documents presentats per l'obtenció de l'arma.

- Quan algú desitja comprar una arma als EUA, una vegada compleix els requisits, només a d'omplir un formulari de l'ATF i deixar-se prendre les empremtes digitals que s'utilitzen per determinar si aquesta persona té antecedents i en cas de ser estranger si ho és de forma legal als EUA.

- No és necessària cap tipus de llicència per tenir una arma al domicili particular als EUA, tot i això en alguns estats, sí que fa falta un permís per portar l'arma a sobre, permís molt fàcil d'aconseguir on el propi estat és qui n'estableix els requisits.

- 38 estats dels 50 dels Estats Units contemplen el dret de portar una arma a sobre com a defensa pròpia.

- No hi ha un registre d'armes a nivell nacional, només algunes tentatives.

- Cada estat pot establir les seves pròpies normes addicionals per l'obtenció d'una arma als Estats Units, així en estats com Massachusetts o Maryland, els requisits són més complicats de complir. El mateix passa a algunes ciutats com Washington DC o Nova York.

- A San Francisco (Califòrnia), el maig de 2005 es va votar en referèndum especial a favor de prohibir la possessió i venda d'armes de foc a la ciutat.

- L'any 1992 hi havia prop de 245.00 llicències federals en mans de particulars, segons un estudi de l'Organització Violence Policy Center.

- Quan aquest mateix any Clinton va pujar al poder, es va aplicar un control més estricte sobre la concessió i tinença de llicències i va ser quan es va començar a exigir als sol·licitants fotografies i empremtes digitals, a més d'augmentar-se les tarifes.

- Després de la tragèdia del 1994 a l'escola de secundària de Columbine, de Littleton, a Denver (Colorado), Clinton va prohibir les armes d'assalt, però l'any 2.004 la llei va caducar i no la van renovar, fet que aquestes van tornar a ser legals.

- L'any 2.000, la FBI va estimar que el 66% dels 15.517 assassinats que es van cometre aquell any van ser a mans d'una arma de foc.

- S'estima que Estats Units és el país del món on existeix el major número d'armes en mans privades. Prop de 60 milions de persones que posseixen un arsenal combinat de més de 200 milions d'armes, tot i que no hi ha xifres oficials que ho reflecteixin.

No hi ha, doncs, cap mena de control per intentar regular la tinença d'armes ni, el què és més preocupant, per intentar reduir-les. Què significa que un menor no pugui tenir una arma si el seu pare pot tenir-la a la tauleta de l'escriptori?

Els fills aprenem dels pares i els pares van aprendre dels seus pares i així successivament. És cert que l'educació és bàsica per créixer amb la idea del què està bé i el què no està bé. És veritat, també, que no pel fet de tenir una pistola a casa hom es converteix ni s'ha de convertir amb un assassí, però sí que el fet de tenir-la implica transmetre la idea que el militarisme personal està ben vist i és acceptat.

Crònica de la presa de possessió de Barack Obama

DE GANES NO EN FALTEN

Amb una temperatura de 10ºC sota zero, el ja president Barack Obama va fer el seu jurament. Es comenta que 2 milions de persones estaven reunides per veure com l'aclamat president electe jurava el seu càrrec i aconseguia ser el primer negre que obtenia la posició més alta dels Estats Units.

Periodistes de tot el món es concentraven a Washington per cobrir de primera mà tal acte i transmetien als seus països l'immensa expectació que es vivia. Plors, rialles, crits, empentes... i és que hi havia persones concentrades des del dia abans, suportant baixíssimes temperatures. Els protagonistes de l'esdeveniment, però, van ser els flashos. Ningú no volia perdre's l'oportunitat de fotografiar tal moment i de poder ensenyar a fills, néts o besnéts que ell havia estat allí.

El discurs d'Obama va durar 20 minuts i no es va centrar específicament en cap tema. És cert, però, que va recordar totes aquelles promeses per les quals cridava el Yes we can. El discurs fou en la línia que l'ha caracteritzat tots aquests últims mesos i pel qual ja va guanyar les eleccions primàries. "Cal que els ciutadans dels EUA recuperin la confiança en el seu país. Tancarem Guantánamo, volem la pau a l'Afganistan, cal un paquet econòmic d'ajuda pública, necessitem una seguretat mèdica"... en definitiva, cap aspecte nou a remarcar.

Hi ha qui titlla el discurs de poc agosarat, hi ha qui creu que Obama té en compte els drets dels ciutadans i el fa mereixedor de ser la combinació de Lincon, Roosvelt i Kennedy, ja que té, es diu, les millors qualitats d'aquests expresidents.

La caravana presidencial va sortir del Capitoli fins a la Casa Blanca, per l'Avinguda Pensilvània, aproximadament uns 3 km. I Obama va fer-ne bona part a peu, fet que no passava des de 1976 amb Carter. Hi era tothom, excepte Gannes, no perquè ell no volgués, sinó com a mesura de seguretat per un possible atemptat al nou president per assegurar-ne la continuitat. Res d'això, però, no va passar.

Tot va anar de color de rosa. El petit oblit d'Obama en el jurament només va fer aixecar algun somriure, la benedicció fou continguda i tampoc va donar grans sorpreses. La taca fosca del dia la donà Ted Kennedy, un dels primers a donar suport a Obama, que va tenir una recaiguda del càncer cerebral que pateix. Va tenir la sort, però, de poder felicitar Obama pel seu nou càrrec.

Fa pocs dies l'expresident espanyol José María Aznar deia que Obama era un toc d'exotisme per la Casa Blanca. Potser es pensa, encara, que Bush fill ha estat el millor president dels Estats Units. Algú li hauria de recordar que pocs aconsegueixen i han aconseguit tal expectació i tanta esperança com ha sabut generar Obama. A Europa hi ha un cert escepticisme sobre si Obama estarà a l'altura de les circumstàncies. A Estats Units hi ha exitació. Jo optaria per una esperança continguda. Obama canviarà moltes coses perquè el món actual demana aquests canvis i, ens agradi o no, ell és qui gaudeix del càrrec més influent per aconseguir-los. Ara bé, si seran els més encertats no podem afirmar-ho. Ni nosaltres ni ningú, perquè és el transcurs del temps qui fa posar les coses al seu lloc.

Encara que sigui per reduir les onades de discriminació que tantes vegades inunden els noticiaris, tothom hauria d'estar content de saber que, per petit que sigui, sí que hem fet un pas endavant.