DE GANES NO EN FALTEN
Amb una temperatura de 10ºC sota zero, el ja president Barack Obama va fer el seu jurament. Es comenta que 2 milions de persones estaven reunides per veure com l'aclamat president electe jurava el seu càrrec i aconseguia ser el primer negre que obtenia la posició més alta dels Estats Units.
Periodistes de tot el món es concentraven a Washington per cobrir de primera mà tal acte i transmetien als seus països l'immensa expectació que es vivia. Plors, rialles, crits, empentes... i és que hi havia persones concentrades des del dia abans, suportant baixíssimes temperatures. Els protagonistes de l'esdeveniment, però, van ser els flashos. Ningú no volia perdre's l'oportunitat de fotografiar tal moment i de poder ensenyar a fills, néts o besnéts que ell havia estat allí.
El discurs d'Obama va durar 20 minuts i no es va centrar específicament en cap tema. És cert, però, que va recordar totes aquelles promeses per les quals cridava el Yes we can. El discurs fou en la línia que l'ha caracteritzat tots aquests últims mesos i pel qual ja va guanyar les eleccions primàries. "Cal que els ciutadans dels EUA recuperin la confiança en el seu país. Tancarem Guantánamo, volem la pau a l'Afganistan, cal un paquet econòmic d'ajuda pública, necessitem una seguretat mèdica"... en definitiva, cap aspecte nou a remarcar.
Hi ha qui titlla el discurs de poc agosarat, hi ha qui creu que Obama té en compte els drets dels ciutadans i el fa mereixedor de ser la combinació de Lincon, Roosvelt i Kennedy, ja que té, es diu, les millors qualitats d'aquests expresidents.
La caravana presidencial va sortir del Capitoli fins a la Casa Blanca, per l'Avinguda Pensilvània, aproximadament uns 3 km. I Obama va fer-ne bona part a peu, fet que no passava des de 1976 amb Carter. Hi era tothom, excepte Gannes, no perquè ell no volgués, sinó com a mesura de seguretat per un possible atemptat al nou president per assegurar-ne la continuitat. Res d'això, però, no va passar.
Tot va anar de color de rosa. El petit oblit d'Obama en el jurament només va fer aixecar algun somriure, la benedicció fou continguda i tampoc va donar grans sorpreses. La taca fosca del dia la donà Ted Kennedy, un dels primers a donar suport a Obama, que va tenir una recaiguda del càncer cerebral que pateix. Va tenir la sort, però, de poder felicitar Obama pel seu nou càrrec.
Fa pocs dies l'expresident espanyol José María Aznar deia que Obama era un toc d'exotisme per la Casa Blanca. Potser es pensa, encara, que Bush fill ha estat el millor president dels Estats Units. Algú li hauria de recordar que pocs aconsegueixen i han aconseguit tal expectació i tanta esperança com ha sabut generar Obama. A Europa hi ha un cert escepticisme sobre si Obama estarà a l'altura de les circumstàncies. A Estats Units hi ha exitació. Jo optaria per una esperança continguda. Obama canviarà moltes coses perquè el món actual demana aquests canvis i, ens agradi o no, ell és qui gaudeix del càrrec més influent per aconseguir-los. Ara bé, si seran els més encertats no podem afirmar-ho. Ni nosaltres ni ningú, perquè és el transcurs del temps qui fa posar les coses al seu lloc.
Encara que sigui per reduir les onades de discriminació que tantes vegades inunden els noticiaris, tothom hauria d'estar content de saber que, per petit que sigui, sí que hem fet un pas endavant.
