martes, 3 de febrero de 2009

Violència als EUA

Les armes de foc
La possessió d'armes als Estats Units està contemplada com un dret en la Constitució del país. I és que amb paraules directes el segon mandat, escrit l'any 1787, fa més de dos cents anys, afirma: "Una milícia ben regulada, en cas de ser necessària per mantenir la seguretat d'un estat lliure, el dret de la gent a tenir i portar armes, no ha de ser infringit".
Qui no recorda, llavors, els assassinats a escoles, instituts o universitats en mans de joves que moltes vegades ni tan sols tenen la majoria d'edat?
Fa cosa de dos mesos, a un institut d'una població propera a la meva, un pare fora de sí entrava a l'institut del seu fill, amb el jove al seu costat, i agredia sense pietat amb un martell a un jove marroquí. Un fet aïllat, és cert, provinent d'una família amb creences neonazis, però què hagués passat si aquest pare, en comptes de tenir un martell, hagués tingut una arma de foc a les mans? Hauria passat allò que sentim tantes i tantes vegades per la televisió o la ràdio, allò que llegim tantes i tantes vegades als diaris, allò que passa tantes i tantes vegades als Estats Units. Un jove hauria mort per una arma de foc a un institut en horari escolar i mentre era a la seva classe.
- La llei de Control d'Armes de 1968 estableix les seves normes de fabricació, importació i comerç i requereix l'obtenció d'un permís de l'Oficina pel Control d'Alcohol, Tabac, Armes de Foc i Explosius (ATF, les seves sigles en anglès).
- Cada estat té normes diferents per a l'obtenció d'una arma, però en general l'ATF únicament estableix que la persona que la demani tingui com a mínim 18 anys (per rifles i armes llargues, típiques de caça) o 21 anys (per armes de mà), que no se'ls hagi prohibit expressament la tinença d'armes i que no s'hagin falsificat deliberadament els documents presentats per l'obtenció de l'arma.
- Quan algú desitja comprar una arma als EUA, una vegada compleix els requisits, només a d'omplir un formulari de l'ATF i deixar-se prendre les empremtes digitals que s'utilitzen per determinar si aquesta persona té antecedents i en cas de ser estranger si ho és de forma legal als EUA.
- No és necessària cap tipus de llicència per tenir una arma al domicili particular als EUA, tot i això en alguns estats, sí que fa falta un permís per portar l'arma a sobre, permís molt fàcil d'aconseguir on el propi estat és qui n'estableix els requisits.
- 38 estats dels 50 dels Estats Units contemplen el dret de portar una arma a sobre com a defensa pròpia.
- No hi ha un registre d'armes a nivell nacional, només algunes tentatives.
- Cada estat pot establir les seves pròpies normes addicionals per l'obtenció d'una arma als Estats Units, així en estats com Massachusetts o Maryland, els requisits són més complicats de complir. El mateix passa a algunes ciutats com Washington DC o Nova York.
- A San Francisco (Califòrnia), el maig de 2005 es va votar en referèndum especial a favor de prohibir la possessió i venda d'armes de foc a la ciutat.
- L'any 1992 hi havia prop de 245.00 llicències federals en mans de particulars, segons un estudi de l'Organització Violence Policy Center.
- Quan aquest mateix any Clinton va pujar al poder, es va aplicar un control més estricte sobre la concessió i tinença de llicències i va ser quan es va començar a exigir als sol·licitants fotografies i empremtes digitals, a més d'augmentar-se les tarifes.
- Després de la tragèdia del 1994 a l'escola de secundària de Columbine, de Littleton, a Denver (Colorado), Clinton va prohibir les armes d'assalt, però l'any 2.004 la llei va caducar i no la van renovar, fet que aquestes van tornar a ser legals.
- L'any 2.000, la FBI va estimar que el 66% dels 15.517 assassinats que es van cometre aquell any van ser a mans d'una arma de foc.
- S'estima que Estats Units és el país del món on existeix el major número d'armes en mans privades. Prop de 60 milions de persones que posseixen un arsenal combinat de més de 200 milions d'armes, tot i que no hi ha xifres oficials que ho reflecteixin.
No hi ha, doncs, cap mena de control per intentar regular la tinença d'armes ni, el què és més preocupant, per intentar reduir-les. Què significa que un menor no pugui tenir una arma si el seu pare pot tenir-la a la tauleta de l'escriptori?
Els fills aprenem dels pares i els pares van aprendre dels seus pares i així successivament. És cert que l'educació és bàsica per créixer amb la idea del què està bé i el què no està bé. És veritat, també, que no pel fet de tenir una pistola a casa hom es converteix ni s'ha de convertir amb un assassí, però sí que el fet de tenir-la implica transmetre la idea que el militarisme personal està ben vist i és acceptat.

jueves, 22 de enero de 2009

Crònica de la presa de possessió de Barack Obama

DE GANES NO EN FALTEN
Amb una temperatura de 10ºC sota zero, el ja president Barack Obama va fer el seu jurament. Es comenta que 2 milions de persones estaven reunides per veure com l'aclamat president electe jurava el seu càrrec i aconseguia ser el primer negre que obtenia la posició més alta dels Estats Units.
Periodistes de tot el món es concentraven a Washington per cobrir de primera mà tal acte i transmetien als seus països l'immensa expectació que es vivia. Plors, rialles, crits, empentes... i és que hi havia persones concentrades des del dia abans, suportant baixíssimes temperatures. Els protagonistes de l'esdeveniment, però, van ser els flashos. Ningú no volia perdre's l'oportunitat de fotografiar tal moment i de poder ensenyar a fills, néts o besnéts que ell havia estat allí.
El discurs d'Obama va durar 20 minuts i no es va centrar específicament en cap tema. És cert, però, que va recordar totes aquelles promeses per les quals cridava el Yes we can. El discurs fou en la línia que l'ha caracteritzat tots aquests últims mesos i pel qual ja va guanyar les eleccions primàries. "Cal que els ciutadans dels EUA recuperin la confiança en el seu país. Tancarem Guantánamo, volem la pau a l'Afganistan, cal un paquet econòmic d'ajuda pública, necessitem una seguretat mèdica"... en definitiva, cap aspecte nou a remarcar.
Hi ha qui titlla el discurs de poc agosarat, hi ha qui creu que Obama té en compte els drets dels ciutadans i el fa mereixedor de ser la combinació de Lincon, Roosvelt i Kennedy, ja que té, es diu, les millors qualitats d'aquests expresidents.
La caravana presidencial va sortir del Capitoli fins a la Casa Blanca, per l'Avinguda Pensilvània, aproximadament uns 3 km. I Obama va fer-ne bona part a peu, fet que no passava des de 1976 amb Carter. Hi era tothom, excepte Gannes, no perquè ell no volgués, sinó com a mesura de seguretat per un possible atemptat al nou president per assegurar-ne la continuitat. Res d'això, però, no va passar.
Tot va anar de color de rosa. El petit oblit d'Obama en el jurament només va fer aixecar algun somriure, la benedicció fou continguda i tampoc va donar grans sorpreses. La taca fosca del dia la donà Ted Kennedy, un dels primers a donar suport a Obama, que va tenir una recaiguda del càncer cerebral que pateix. Va tenir la sort, però, de poder felicitar Obama pel seu nou càrrec.
Fa pocs dies l'expresident espanyol José María Aznar deia que Obama era un toc d'exotisme per la Casa Blanca. Potser es pensa, encara, que Bush fill ha estat el millor president dels Estats Units. Algú li hauria de recordar que pocs aconsegueixen i han aconseguit tal expectació i tanta esperança com ha sabut generar Obama. A Europa hi ha un cert escepticisme sobre si Obama estarà a l'altura de les circumstàncies. A Estats Units hi ha exitació. Jo optaria per una esperança continguda. Obama canviarà moltes coses perquè el món actual demana aquests canvis i, ens agradi o no, ell és qui gaudeix del càrrec més influent per aconseguir-los. Ara bé, si seran els més encertats no podem afirmar-ho. Ni nosaltres ni ningú, perquè és el transcurs del temps qui fa posar les coses al seu lloc.
Encara que sigui per reduir les onades de discriminació que tantes vegades inunden els noticiaris, tothom hauria d'estar content de saber que, per petit que sigui, sí que hem fet un pas endavant.

lunes, 29 de diciembre de 2008

indignació homosexual

Com un assessor d'Obama permet que un predicador conservador deixi anar els seus pensaments en la presa de possessió del nou president dels EUA?

A primera vista ja es fa estrany, però realment el més sorprenent és que tal predicador, que respon al nom de Rick Warren, afirma i exposa que els matrimonis homosexuals són com legitimar l'incest, els abusos infantils o la pornografia. Com Obama, tot i defensar que vol un govern de tots i per tots, pot permetre que una figura que s'atreveix a predicar tals infàmies (si em permeten dir-ho amb tals paraules) faci una evocació el dia de la seva presa de possessió? Realment no m'estranya que el col·lectiu homosexual hagi demostrat la seva indignació, així com tots aquells progressistes liberals que varen votar Obama amb idees de canvi.

Jo en faig la meva pròpia reflexió. Un canvi no ha de ser només de color, o pel que fa a l'economia, respecte els més desvalguts. No. Un canvi progressista ha de ser total, ha de ser per condemnar les idees més carques i obsoletes que tan de mal han fet i fan en la nostra societat. Si Obama ho veigués des dels meus ulls, no s'atreviria a permetre que el senyor Rick Warren aparegués en cap acte públic on ell o el seu equip hi fossin presents.

Adjunto la notícia del diari El nuevo Herald on, a més de parlar de la disminució d'impostos que promet Obama, parla també de la notícia del predicador Rick Warren.

Obama insiste en su promesa de un recorte de impuestos
STEVEN R. HURST / AP
WASHINGTON

El presidente electo Barack Obama tras hacer ejercicio en la base de infantes de marina de Kailua, Hawaii, el domingo 28 de diciembre del 2008.
Uno de los principales asesores del presidente electo Barack Obama defendió ayer las promesas de la campaña de recortar los impuestos a las personas de ingresos medios. Además respaldó los planes para que un predicador conservador, que se opone a los derechos de los homosexuales, realice la evocación durante la toma de posesión presidencial.
El asesor David Axelrod aseguró además que las reducciones fiscales del gobierno de George W. Bush a las personas acaudaladas serán revocadas o simplemente se dejará que expiren, sin renovarse.
Axelrod rechazó comentar sobre la ofensiva de Israel contra el grupo militar islámico Hamas en la Franja de Gaza, diciendo que Obama estaba en contacto sobre la crisis con la secretaria de Estado Condoleezza Rice y el presidente George W. Bush.
Más de 280 palestinos murieron en las primeras 24 horas de la campaña aérea contra brigadas de lanzacohetes de Gaza y miembros de Hamas.
''El presidente Bush habla por Estados Unidos hasta el 20 de enero y vamos a respetar eso'', reiteró Axelrod.
Con 23 días para que Obama tome el cargo en medio de la caída económica más profunda en décadas, mientras el país aún está luchando guerras en Irak y Afganistán.
El asesor de alto rango dijo que la invitación de Obama al pastor Rick Warren fue importante porque subrayó la inclusión que quiere instituir en su gobierno.
''El punto importante aquí es que se tiene a un pastor evangélico conservador participando en la juramentación de un presidente progresista'', dijo Axelrod con respecto a Warren, un predicador prominente que respaldó una votación reciente para prohibir los matrimonios de personas del mismo sexo en California, su estado natal.
Warren ha comparado los matrimonios entre homosexuales con legitimar el incesto, el abuso infantil y la poligamia.
Esa postura del pastor ha causado indignación entre los homosexuales y los partidarios liberales del presidente electo.
Más importante para la mayoría de los estadounidenses, sin embargo, es la terrible situación económica en Estados Unidos y a nivel mundial.
Obama ganó la elección presidencial, debido en parte a la creencia de los electores de que estaba mejor preparado que el republicano John McCain para lidiar con la actual crisis económica que padece el país.

sábado, 27 de diciembre de 2008

sobre el lobby proisraelià..


PUBLICACIÓ DEL LLIBRE EL LOBBY ISRAELÍ


Basat en l'article polèmic en els quals els professors Mearsheimer i Walt van publicar en la London Review of Books al març del 2006, el llibre El lobby israelí aprofundeix en el que fins ara havia estat un tema tabú: l'impacte del lobby israelí en la política exterior dels EUA. El llibre descreiu l'extraordinari nivel de suport material i diplomàtic que Estats Units proporciona a Israel i sosté que aquest suport no pot explicar-se només des d'un punt de vista estratègic o moral, sinó que es deu en gran mesura a la influència política d'una coalició flexible d'individus i d'organitzacions que treballen activament per influir en política exterior nordamericana en un sentit favorable a Israel. La pertenència del lobby israelià no està determinada per qüestins d'identitat religiosa o ètnica, sinó per l'agenda política d'un individu o un grup. Els autors del llibre consideren que el resultat de les polítiques i postures adoptades per Estats Units no beneficien l'interès, a llarg termini, d'Israel. Aquest estudi agut, irònic i rigurós, lluny de tot antisemitisme, aprofundeix en les tàctiques i maniobres del lobby, però també amplia la reflexió dels esdeveniments del Líban, Palestina, Síria, Iran o en assumptes del petroli.





OBAMA destrona Bush



El diari americà El nuevo herald publicava ahir la notícia sobre l'enquesta de l'home i la dona més admirats d'Estats Units. L'estudi l'ha fet USA Today/Gallup entre el 12 i el 14 de desembre d'enguany. Obama apareix com l'home més admirat pels nordamericans amb un 32%, percentatge molt alt segons els estudiosos.
La dona més admirada és, una any més i després de 7 anys consecutius, Hillary Clinton.
Adjunto la notícia del diari El nuevo Herald:

Obama es ahora el hombre más admirado

Otra gran victoria para el presidente electo Barack Obama: destronó este año al presidente George W. Bush como el hombre más admirado en forma espectacular.
Obama fue mencionado como el más admirado por 32 por ciento de los estadounidenses, cifra que la analista de encuestas Lydia Saad llamó ‘‘extraordinariamente alta''. La encuesta USA Today/Gallup fue realizada del 12-14 de diciembre y tuvo un margen de error de 3 puntos porcentuales.
Bush encabezó con 10 por ciento la lista de los hombres más admirados en el 2007, su séptimo año consecutivo. Llegó a un 39 por ciento poco después de los ataques del 11 de septiembre del 2001. Sin embargo, este mes se hundió a un 5 por ciento para terminar en un distante segundo lugar de su sucesor.
La tasa de aprobación de Bush en una encuesta Gallup fue 29 por ciento y según un sondeo de CNN/Opinion Research Corp. realizado del 19-21 de diciembre y publicado ayer, la cifra es 27 por ciento. Setenta y cinco por ciento dijeron estar contentos de que Bush salga del poder.
Los números ponen a Bush en un grupo selectode incumbentes humillados desde que Gallup comenzó el sondeo del "más admirado'' en 1948. El papa Juan Pablo II quedó al frente de Jimmy Carter en 1980, durante la crisis de los rehenes en Irán. Dwight D. Eisenhower derrotó a Lyndon Johnson mientras la Guerra de Vietnam escalaba en 1967 y 1968. Cuando surgió el caso Watergate y el país sufría sus secuelas, Henry Kissinger superó a Richard Nixon y Gerald Ford de 1973 a 1975.
La demostración de Obama sorprende poco: Gallup halló que el 75 por ciento aprobó su manejo de la transición.
"No sólo camina sobre el agua, sino que luce bien caminando sobre el agua'', declaró Tobe Berkovitz, decano asociado del Colegio de Comunicaciones de la Universidad de Boston. Obama está de vacaciones en Hawai esta semana, y las fotos sin camisa del presidente electo luciendo en buena forma son populares en internet.
Aunque Obama se impuso, su esposa Michelle quedó en quinto lugar en la lista de las mujeres más admiradas con 3 por ciento. Al frente de esa lista quedó Hillary Clinton, la otrora némesis política de Obama y ahora su nominada para secretaria de Estado. Clinton ha sido la número 1 por siete años consecutivos.
La gobernadora de Alaska, Sarah Palin, la candidata vicepresidencial republicana del 2008, quedó en un fuerte segundo lugar, y superó a Oprah Winfrey, que era la segunda desde el 2002.
Berkovitz llamó a la capacidad de Clinton para liderar la lista la culminación de "un giro de 180 grados de candidata presidencial fracasada a posible secretaria de Estado admirada''.

domingo, 7 de diciembre de 2008

El lobby israelià als EUA

El lobby israelià és el que més influència té als Estats Units i és que l'Estat Hebreu és el que més diners reb de l'administració nordamericana. Majoritàriament és un grup favorable als republicans, tot i que en cada una de les eleccions republicans i demòcrates busquen el seu suport.
Adjunto un link a Tribuna.cat on podeu llegir un article que ens parla sobre la controvèrsia del lobby jueu.

Anàlisi del nou equip d'Obama

Barack Obama va presentar aquest dilluns el seu equip de política exterior encapçalat per l'exprimera dama Hillary Clinton, que ocuparà el càrrec de Secretària d'Estat, la màxima representant diplomàtica dels Estats Units. Clinton té la missió de renovar la diplomàcia dels Estats Units. Tot i que fou una dura rival per Barack Obama en les eleccions primàries el president electe afirma que hi té tota la seva confiança. L'exprimera dama compta, a més, amb el suport del Pentàgon i té bones relacions amb els alts militars. Ara bé, aquests bons contactes faran que Clinton faci els canvis necessaris, serà "lliure" per prendre les decisions més convenients pel país sense necessitat de pensar en els que inicialment l'hi han donat tan suport?
El republicà Robert Gates continuarà com a secretari d'Estat de Defensa com a mínim un any més. On és el canvi? Robert Gates, com Obama, vol tancar la presó de Guantánamo. Fins aquí, tot correcte. Però resulta que el president electe pretén retirar les topes de l'Iraq en un termini de 16 mesos, ara bé, el secretari de Defensa no vol posar-hi límits. Hom pot pensar, després d'aquesta aposta, que el canvi tan pregonat per Obama es va esvaint.
El general retirat James Jones, Eric Holder, Janet Napolitano i Susan Rice completen l'equip de política exterior d'Obama. El president electe, doncs, ha optat per un equip de "vella guàrdia" (com apunta el New York Times). Aquest equip ha de saber afrontar decisions difícils en un moment en què la imatge dels Estats Units en política exterior està molt mal vista. Caldrà esperar i caldrà veure si aquestes apostes s'adeqüen al canvi que Obama pregonava i que els seus votants i la resta de seguidors seus esperen.